El narcotràfic al districte de Ciutat Vella de Barcelona no se solucionarà només amb la nova llei de “desnonaments exprés”
@ Accio-R-Amalia @AccioRaval accioraval@gmail.com
El greu problema de narcotràfic que s’ha instal·lat al districte de Ciutat Vella no se solucionarà només amb la llei aprovada dimarts passat al Congrés dels Diputats perquè és una conseqüència directa de l’especulació immobiliària.
Molts fons d’inversió immobiliària han estat seguint els darrers anys una estratègia de degradar els edificis i el bari recorrent, si cal, al “mobing” de veïns amb contractes antics o que es resistien a abandonar les seves llars.
Mitjançant aquesta estratègia han anat aconseguint apoderar d’edificis sencers a baix preu per a convertir-los dins d’un temps en habitatges de luxe per a estrangers o turistes.
Aquest “mobing” ha consistit en diferents formes de pressionar als veïns: deixar de fer reparacions, provocar avaries en els subministraments, amenaçar directament o fomentar que alguns intrusos molestos s’instal·lessin en els pisos buits.
Ja fa uns anys, aquests fons d’inversió “van contractar” equips sencers d’intrusos que li feien la vida impossible als veïns que encara resistien. L’evolució d’aquests “equips” a aquestes màfies organitzades era previsible i aquí les tenim.
Cada vegada hi ha més persones que no poden quedar-se al barri per la seva conflictivitat, però també per la pujada desorbitada de lloguers, que és una altra forma de desfer-se dels veïns que no són prou rics per als fons d’inversió.
La manca d’habitatge assequible produeix la fugida de veïns, però també que algunes famílies ocupen pisos buits per sobreviure. Creiem que la nova llei només utilitza el problema del narcotràfic com excusa per accelerar el buidatge del barri i assegurar als fons d’inversió seu negoci. Diuen que està pensada per fer fora els narcotraficants, però, encara que ho sembli, no distingeix entre petits propietaris i posseïdors de molts habitatges que les compren per especular.
Els petits propietaris també perden en aquest procés. Molts ja no pensen en guardar el seu pis per als fills perquè el barri sembla anar a pitjor. Al final només els quedarà l’alternativa de vendre a baix preu als especuladors. El que pararà el problema de degradació del barri és que els veïns puguin quedar-se a viure en unes condicions dignes, i això no s’aconsegueix només amb mesures policials.
A més d’una intervenció policial més eficaç, exigim a cada administració que faci el necessari per garantir el dret constitucional a l’habitatge:
1 – Que el govern central modifiqui la LAU (Llei d’Arrendaments Urbans), obligant a contractes més llargs i inverteixi recursos per construir habitatge públic de lloguer.
2 – Que el govern central iniciï un procés de despenalitzar el consum de drogues i reguli cada substància com sigui més convenient. Perquè els veïns puguem recuperar els nostres barris, cal arrabassar a les màfies seu negoci.
3 – Que la Generalitat de Catalunya inverteixi també molt més en habitatge públic i modifiqui les condicions d’accés a partir d’uns paràmetres més reals de sous, contractes precaris i condicions familiars.
4 – Que l’Ajuntament continuï dedicant recursos als serveis socials per gestionar els casos amb més emergències, feu polítiques de recuperació de negocis i restauració d’edificis, i mantingui els seus plans de barri per dignificar l’entorn urbà.
