
La protecció de les cases fàbrica del Raval va començar fa un any amb la suspensió de llicències d’obra sobre 38 immobles i un estudi per conèixer el valor patrimonial d’un total de 64 peces industrials del barri.
Aquest procés culmina ara amb la catalogació de 26 d’aquestes cases fàbrica com a elements industrials d’interès patrimonial, aprovada en el Consell Plenari. Nou dels immobles s’han catalogat com a nivell B, bé cultural d’interès local, per la seva importància i integritat historicoartística, i els altres disset, com a nivell C, per les modificacions sobre el disseny original.
En tots aquests casos s’estableix que s’han de conservar els espais diàfans originals i s’evita que es pugui augmentar el volum de l’edifici. Tampoc s’admet la construcció de nou habitatge als interiors d’illa.
La resta d’edificis estudiats es queden amb el nivell D, i serà necessari un estudi específic per a cadascun dels casos si hi ha la intenció d’enderrocar-los o transformar-los de manera substancial.
Patrimoni emblemàtic del Raval
Les cases fàbrica van proliferar especialment al Raval a partir de finals del segle XVIII i són una mostra del caràcter del barri de l’època i el seu desenvolupament, amb la primera industrialització a la ciutat encara a dins de les muralles.
El tipus d’edificació consisteix en una única peça on hi havia la fàbrica i la residència dels treballadors. Originàriament eren horitzontals però amb la implantació de les màquines de vapor, al segle XIX, es van començar a construir en bloc o fàbrica de pisos.
El canvi d’usos i la manca de protecció i regulació ha fet que moltes d’aquestes peces s’hagin enderrocat a causa d’actuacions immobiliàries.
Els carrers de l’Om, de la Riereta i de Sant Vicenç concentraven originàriament una part important d’aquestes cases, així com als voltants dels carrers de Sant Pau i Nou de la Rambla.
Barcelona protegeix 26 cases-fàbrica del Raval edificades entre els segles XVIII i XIX
23/02/2018
El Consell Plenari aprova definitivament la protecció patrimonial d’un conjunt d’edificacions que caracteritzen el desenvolupament del barri des de finals del segle XVIII i bona part del XIX
Els immobles es cataloguen com a elements industrials d’interès patrimonial de nivell B o C per evitar que s’enderroquin i conservar la seva tipologia d’edificació característica que reuneix en una sola peça la fàbrica i la residència
Barcelona blinda el valor patrimonial d’un conjunt de 26 cases-fàbrica i fàbriques construïdes al barri del Raval, al districte Ciutat Vella, des de finals del segle XVIII i fins bona part del segle XIX. El Consell Plenari ha aprovat definitivament, amb els vots a favor de tots els grups i l’abstenció del PP, una Modificació del Pla Especial de Protecció de Patrimoni arquitectònic Històric i Artístic de Ciutat Vella que protegeix els immobles com a elements industrials d’interès patrimonial mitjançant la catalogació com a nivell B o C.
Les cases fàbrica caracteritzen el desenvolupament del barri a partir de finals del segle XVIII. La Barcelona emmurallada va trobar una bona localització per donar resposta a la creixent industrialització urbana en uns sòls de Ciutat Vella, i en especial al Raval, que encara no havien estat ocupats massivament. El model d’implantació industrial en el barri presentava, a més del tipus de fàbrica compacta, una tipologia d’edificació alternativa característica en què, en una mateixa peça, hi havia la fàbrica i la residència. Moltes d’aquestes peces no van ser protegides més enllà del nivell genèric de Ciutat Vella com a D, i s’han anat enderrocant a causa d’iniciatives immobiliàries.

Fàbrica Comas, al carrer de la Paloma, 15
Del total d’elements estudiats, 7 ja estaven protegits –6 com a B i 1 com C– i ara se’n protegeixen 19 més. Del total de 26, per a 9 d’ells es determina el nivell B –Bé Cultural d’Interès Local– que, d’acord a la Llei de Patrimoni, tenen un alt grau de significació i importància i s’han conservat amb una gran integritat tipològica i històrico-artística. Per als altres 17, s’estableix una protecció de nivell C, que comporta la seva preservació tot i que poden haver estat sotmesos a transformacions importants que modifiquen la seva integritat original. Aquest balanç final inclou 2 elements per als quals inicialment s’havia proposat el nivell C i que han passat a B després de la fase d’informació pública.
Per als edificis protegits, el pla evita que es pugui augmentar el volum edificat i estableix que els espais industrials diàfans s’han de conservar. Pel que fa als usos, es condiciona l’establiment de tots aquells que puguin ser perjudicials per a la conservació dels valors de l’edifici protegit. Per tant, no s’accepta la compartimentació en diversos locals d’oficines, comercials, habitatges, etc. I no s’admet habitatge de nova creació en els edificis protegits interiors del pati d’illa ni en planta baixa si comporta l’alteració dels valors espacials de les naus.

Àmbit de protecció del pla
La relació final de cases-fàbriques que es protegeixen amb nivells B i C al Raval és la següent:

Les cases-fàbrica comptaven amb una tipologia original on una mateixa peça incorporava la residència i la fàbrica en els cossos interiors de la parcel·la, com una peça integral. Aquest model seria substituït per la casa destinada a la producció, que s’acabaria denominant casa fàbrica. Mentre que les primeres construïdes a l’interior del recinte medieval de la ciutat es creaven a partir de l’agrupació de diferents parcel·les, el Raval –amb extensos terrenys agrícoles i per urbanitzar- oferia als fabricants la possibilitat de noves parcel·lacions adients a la demanda d’espais productius. Així es va iniciar el procés d’implantació industrial al barri que va continuar fins a mitjans del segle XIX.
Els primers establiments eren construccions bàsicament horitzontals o de pavelló. A partir de la implantació dels vapors al segle XIX es va fer majoritària la construcció de bloc o fàbrica de pisos. Ben aviat, el concepte de casa-fàbrica va començar a designar tant les construccions que estrictament obeïen a aquesta estructura d’habitatge a façana amb quadres productius interiors com també les fàbriques de pisos afrontades al carrer, encara que no disposessin d’habitatges.
Quan es localitzen els emplaçaments originals d’aquestes instal·lacions industrials, s’observa un eix molt marcat sobre la traça contínua dels carrers actuals de l’Om, de la Riereta i de Sant Vicenç, sobre els quals s’ubica una part important dels emplaçaments i que fins i tot és equidistant de la resta d’emplaçaments del barri. També és molt significativa la concentració de fàbriques a les hortes del voltant de Sant Pau i del carrer Nou de la Rambla, focus d’implantació original d’aquestes instal·lacions en el Raval.

Plànol de 1862 de Miquel Garriga i Roca